Varem sortir d'Olp cap a les 19.30. L'idea era pujar tranquilament i arribar a Isil cap a les 21.00. Abans teniem que parar a comprar el sopar (bocates i begudes) per evitar colapses a Casa Pastora. Ho vam intentar a Rialp i al Mallol sense éxit. Finalment, ens els van fer a Castellarnau d'Escaló. Mentre esperavem la comanda, els nens ja s'estaven "escalfant" per la revetlla de petards, bruixes (el Martí pensava que els fallaires eren bruixes i bruixots) i falles.
No vaig trobar molt tràfic ni tan sols quan ja erem a Isavarre i Borén. Un cop a Isil, molt mosso d'esquadra controlant el tràfic i l'organització guiant als cotxes cap el tros habilitat com a parking (10 € ben pagats perquè sino, ho tens que fer a la carretera i caminar fins al poble).
Estavem a Isil a les 21.15. Hora perfecte per fer una passejada pel poble, veure la sortida dels fallaires xics cap al Faro i pujar fins el tros habilitat com a menjador i mirador. Hora de sopar mentres tirem petards i fonts. És fosc i ja han donat la sortida pels fallaires que començen a baixar pel Faro. Minuts després, ja es veu la serp de forc que formen la falles i també com els fadrins fan rodolar de manera controlada Faro avall algunes falles. L'espectacle ha començat.
Atenció grans i petits als coets i petards mal assentats sobre el terreny del tros i que poden causar problemes.
El millor havia d'arribar ara. Ens vam desplaçar cap el camí que baixa del Faro per veure als fallaires arribant a Isil.
Un cop al poble, van cal el cementiri fent un ritual i donen un passeig pel poble fins arribar a la plaça i llençar les falles a la gran falla que hi ha a la plaça. Per cert, aquest any la falla de la plaça no va cremar degut a les plujes de Juny.
Cosa de bruixes però no he pogut pujar la foto que volia pujar de la falla gran i he pujat aquesta que està moguda.
Més tard, es fan uns balls tradicionals abans de començar el ball i la festa popular. Nosaltres, continuem tirant petards o fonts devant la Pastora fins que els més petits demanen anar a dormir. Sortida del poble i del parking sense cap mena d'aglomeracions.
Ha estat una màgica pels nens i ples grans també. L'Ona, abans de deixar Isil, ja em va demanar si ella podia baixar-ne una l'any vinent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada