dimecres, 26 de gener del 2011

Salvem Certascan!!!

El refugi Certascan - 1985

El refugi de Certascan - 2011

Fa uns dies, el guarda del refugi de Certascan, en Jan Gamarra amb 28 anys portant el "refu" va obrir una pàgina al Facebook, Salvem Certascan, perquè després de 28 anys desenvolupant una feina incalculable i valiosíssima, la Junta de la FEEC el vol acomiadar per la no assistència a una reunió el passat mes de novembre 2010.

En Jan Gamarra ha denunciat al Facebook alguns dels posibles motius reals per la seva substitució.

No vull ser jutge ni tinc res a veure amb les parts però tot això fa molt mala olor.

Els propietaris dels terrenys on es troba el refugi, sembla ser, que volen recuperar l'ús o gestió del mateix.

Aquesta disputa es podria produir a Olp i la Pala ja que també existeix una comunitat de propietaris de la muntanya com a Lladorre.

Ara bé. Qui ha impulsat als propietaris a demanar-ho? Qui ha venut fum als propietaris? Potser es pensen que les 4.000 pernoctacions anuals que en Jan Gamarra gestiona al refugi els farà rics? Torna haver-hi interessos ocults en aquesta maniobra?

La muntanya, malgrat, tingui propietaris és de tots i només cal regular que els visitants la cuidin i deixin com l'han trobada.

Soc família de propietari però així ho penso i així ho defenso.

divendres, 7 de gener del 2011

Cap d'any a Olp


Hem començat l'any 2011 a Olp.

Varem arribar el mateix 31 al vespre. Temps just per preparar el sopar i donar la benvinguda al 2011.

No estàvem davant la TV ni a cap taula de restaurant esperant "les campanades". On érem doncs?

Estàvem a la plaça amb cert neguit per si les campanes repicaven o no a mitjanit. El Llorenç, com a bon excursionista que és, tenia un plà B per si calia.

Però no va caldre. Puntualment, a mitjanit varen sonar les campanades donant la benvinguda al 2011. Potser érem uns 50 entre grans i petits però realment va ser......... un moment especial (tot i que no ho vaig documentar com mereixia per...... quedar-me sense bateria).

La resta de dies va ser un no parar entre esqui i els convidats que teníem a casa.