El Santuari de Montgarri. Fins a 1.957 tenia habitants….La
seua geografia d’alta muntanya i el clima duríssim van fer que els últims resistents
marxessin.
La bellesa de l’entorn convida a molts excursionistes durant
els mesos d’estiu. Nosaltres vam ser uns d’ells. Vam pujar per Alós d’Isil amb
un taxista de Esterri (el Victor). Pallarès, bon coneixedor de la pista i gran
professional.
A Ìsil hi ha una parada de taxi però em van recomanar
trucar en Victor i en vam quedar molt contents….
Mentre pugem els 18 km . fins al Santuari, et va explicant anècdotes o escenes quotidianes pallareses…. Et deixa el temps lliure que necessites i baixant li van acceptar la seua invitació a un beure al Refugi del Fornet on ens va presentar al “nou guarda”, el René i la seua família….Capítol apart mereix el René i la seua família. Son eslovens i viuen al Refugi des de l’estiu de 2014. El seu primer hivern ha estat dur. Molt grans!!! si voleu saber més d'ells, visiteu-los i/o llegiu aquí
Pujar a Montgarri és viure la natura muntanyenca en estat
pur. És tenir la possibilitat de contemplar arbres centenaris, silencis muntanyencs,
rius, riuets i barrancs, abraçades de muntanyes que s’enfilen per sobre dels
2.500 m…..és estar enmig de la immensitat de la natura.