La pujada a la Mainera

L'excursió d'aquest estiu va ser la pujada a la Mainera. Feia temps que voliem pujar amb els nens però encara eren xics alguns.

Era dimecres i feia un temps esplendid. Vam decidir pujar per les Bordes de Llessui per passar vora el castell de Torena i sobre tot, per veure l'espectacle dels ramats de vaques, eugues, ovelles, fins i tot rucs.

La pista de les Bordes de Llessui està atrotinada i amb bastanta pedra però val la pena. Ens vam parar un parell de cops abans de arribar a la pista que porta al Clot de la Mainera i cap a Espot.

Quan començavem a pujar, vam veure a l'Oriol i el seu pare que baixaven del Monteroio. ole!!! si senyor Oriol!!! eren l'una i mitja. Tard, molt tard per pujar amb nens a la Mainera.

Pujant, parada per fotografiar la cascada i al pont que travessa el riu per beure

Per més que aviséssim als nens que pujarien millor anant a poc a poc, ells "duro", depressa, depressa. Els xics se'n van ressentir i notàvem que el...

camí era dur per ells......

Però una hora i vint minuts més tard vam arribar al Llac Gran.

Per nosaltres era molt xulo tornar a pujar però pels nens va ser com assolir un repte. Havien arribat. corrien, pujaven per les roques, es volien banyar....... Vam fer un picnic, ens vam estar una estona i cap les quatre vam començar a baixar. Els que no duien calçat adequat, ho notaven a la baixada.

A les cinc, erem al parking. Una mica de berena i jocs fins que el Dani (el xic) va caure al riu :-)

Vam tornar a baixar per les Bordes quan segurament pel Triadó deu estar millor en general.

Com anécdota, poca gent com de costum en aquest majestuós indret però un grup de turistes israelites (25-30 persones en 7-8 4x4) donaven "color" (feien sopa envasada al bany maria amb un fogonet i calçaven xancles de platja) al Pas de la Mainera cap al tard.

Els nens malgrat el cansanci van flipar amb l'excursió!!!!